Construcció de torre amb blocs de terra crua

Construcció ecològica integrada al paisatge per a la millora de la biodiversitat al Parc Natural del Cap de Creus.

Torre per a nidificació de xoriguer petit al Parc Natural del Cap de Creus

Aquesta és la segona construcció que fem dins el projecte naumanni de l’Associació Paisatges Vius. Com ja va passar en l’anterior construcció amb terra i palla, la relació entre les dues entitats ha estat molt bona perquè l’afinitat és evident. La sinergia entre protecció del paisatge, millora de la biodiversitat i construcció ecològica és clara i facilita l’execució d’aquesta mena d’obres, altrament impossible per les restriccions urbanístiques que protegeixen el territori.

Fabricació de rajol de terra crua, tova o adobe a taller

En aquest cas el material escollit per a l’execució de l’obra ha sigut el rajol de terra crua, anomenat porpularment amb el terme castellà adobe i que en català en podem dir tova o tovot. Es tracta de maons de terra i palla, emmotllats en pasta dins un motlle de fusta i assecats a l’aire o al sol.

Les toves assecant-se al sol.

En aquest projecte es planteja una planta rodona d’uns 4’5 m de diàmetre. Comencem per marcar el fonament i fer-ne l’excavació.

Fem la rasa per a la cimentació amb una retroexcavadora.

Fonament i bancada de pedra i morter de calç

El fonament s’omple amb pedra local, molt abundant, i morter de calç hidràulica Tigre NHL5. A continuació, i com a tota obra de terra crua, construim un sócol o bancada d’uns 90cm d’alçada amb els mateixos materials. Per facilitar la feina fem la cara interior amb rajol ceràmic. La pedra vista es deixa sense rejuntar per coherència amb els marges de pedra seca que trobem arreu en aquesta zona de vinyes del Mas Marés del Celler Espelt i a tot el Parc Natural del cap de Creus.

Observeu les esperes de bambú per lligar el sócol amb el mur.

De fet, cal aclarir que per la perfecta integració al paisatge la torre sencera podria haver-se construit amb pedra seca. No ha sigut així perquè l’objectiu pel qual ha estat construida –la protecció de les cries del xoriguer petit– es perdria: la pedra seca facilitaria l’ascensió dels predadors fins als nius de cria.

Execució dels murs de rajols de fang

Com hem dit, els tovots s’han fabricat a la Pera, el Baix Empordà, on tenim el taller. El morter per enganxar-los, en canvi, l’obtenim amb el tamissat de la terra local obtinguda del terraplenat inicial i de l’excavació del fonament.

El morter de fang fet amb terra local i els rajols a punt de colocar.

Amb les toves i el morter de fang anem pujant el mur de 45cm de gruix i planta rodona.

Les toves es van aparellant en aquesta fàbrica, intercalant filades.

A mida que anem pujant, la cosa es complica com és natural. Els morters i els rajols cada cop han de fer-se arribar més enlaire, i les estructures per arribar-hi comporten una feina addicional que alenteix l’obra.

Anem pujant. Per seguretat, treballem des de dins.

Anells perimetrals de morter de calç hidràulica armats en bambú.

La torre té dues plantes. A l’alçada del primer forjat hi fem un anell perimetral, que repetirem a l’alçada de sota coberta. Per a construir aquest anell formem una canal amb els mateixos tovots posats de cantó. Unes esperes verticals de bambú unirant el pis de baix amb el de dalt a través de l’anell. Uns llistons de bambú formen l’armadura de l’anell.

Abans d’omplir l’anell podem observar la disposició de l’armadura de bambú.

Tot seguit omplim l’espai amb formigó de calç hidràulica Tigre NHL5 i pedres de mida mitjana, creant una peça única que relliga tot el contorn de la torre, tant a mitja alçada com dalt de tot.

La calç junt amb la mescla d’àrids, que inclou pedres de la mida d’un puny, relliga tot el conjunt armat amb bambú.

Llindes de bambú i posadors amb materials locals

Al pis de dalt serà la zona de nidificació del xoriguer petit. A mesura que anem avançant l’obra anem deixant les entrades als seus nius. Hi deixem un posador a l’entrada fet amb una llosa de pedra local, i reforcem la llinda del petit forat amb llistons de bambú embeguts en el propi morter de fang que rep les filades de maons.

Els llistonets de bambú són un reforç que actúa com a dintell de les entrades pels ocells.

Alhora clavem al mur uns altres posadors, intercalats amb les entrades, on els ocells poden aturar-se en el moment d’entrar i sortir dels nius. Són fets amb branques d’una olivera propera.

Els posadors per al xoriguer petit són fets de fusta d’olivera.

Coberta de fusta

Finalment arribem a coberta. Per tal d’integrar-la al paisatge la fem de fusta, impermeabilitzem per sota amb EPDM i no li posem cap tractament per tal que amb el temps vagi agafant el color gris de fusta vella que li acabarà donant la integració total a l’entorn. Per tal d’anclar-la als murs deixem unes esperes de bambú on s’agafaran les bigues amb un passador.

Les esperes de babú venen de 4 filades avall, de manera que dotem a la coberta d’un anclatge extra al mur a prova de tramuntana.

El muntatge de la coberta es fa a terra per tot seguit pujar-la com un barret amb un camió grua. L’anclem a les esperes amb un cable perimetral d’acer tensat.

Moment culminant de l’obra, en que tot encaixa.

Finalment passem a la fase d’acabats: revestim la torre per l’exterior amb una mescla de terra local i calç i li donem els darrers retocs per l’interior, incloent l’escala i una taula per a la comoditat dels ornitòlegs que tindran el luxe de fer servir el pis de baix d’aquesta construcció com a hyde d’observació d’aus.

El resultat final és realment espectacular. Ara només falta que agradi als nous inquilins. De fet, pel que sabem en el moment d’escriure aquest post, la primera temporada ha estat un èxit: la majoria d’exemplars criats en captivitat que s’hi ha portat han sobreviscut en bona salut. Ara són a l’Àfrica, en espera que tornin cap a terres empordanes la propera primavera del 2020.

La torre just acabada el novembre del 18. Observeu a primer terme el tamís que s’ha usat per a cribar la terra local i fer-ne els morters de rebuda de maons i de revestiment.

20 Novembre, 2019 | BLOG